Guia pràctica insubmissió fiscal Campanya 2012

Aquesta proposta va dirigida a totes aquelles persones que vulgueu fer passos per fer de la vostra vida un exemple de la vostra forma de pensar i sentir. A aquelles persones que desitgin que els seus diners, com a fruit del seu treball, vagi destinat a allò en el que creuen i no als bancs, ni sous de polítics, ni armament, ni grans infraestructures… entre d’altres mals usos que se’ns ocorren.

Quan els pressupostos generals de l’Estat del 2012, els quals han estat ja qualificats, en paraules d’alguns mitjans de comunicació, com “La Major Estafa Mai Explicada”, en concret, ha sortit a la llum un fet que reflecteix a la perfecció l’essència del capitalisme: l’Estat ha de pagar per satisfer i engreixar el negoci dels bancs i altres especuladors financers, més diners que el que s’ha vist “obligat” a retallar en les diverses partides pressupostàries. En altres paraules: la despesa en interessos i amortització de deute serà prop del 25% d’aquests pressupostos, mentre que sanitat, educació i cultura junts, no arriben ni a la meitat d’aquesta despesa.

A través d’aquest Manual, participem de la crida per iniciar i estendre una acció d’insubmissió fiscal a l’Estat espanyol i cap aquells que el controlen, com acció conseqüent per demostrar que no pagarem els seus deutes, perquè no reconeixem l’actual Constitució, ni l’actual govern de titelles del capitalisme financer global, ni als Pressupostos de l’Estat 2012.

En lloc d’això, apostem per l’autogestió fiscal. Promourem que els recursos que no volem pagar a l’Estat, es derivin cap a projectes autogestionats que siguin útils per cobrir les necessitats de la població.

La insubmissió fiscal com a estratègia de rebel·lia

Com s’ha explicat en pàgines anteriors, la desobediència civil és una eina fonamental per anar augmentant l’empoderament popular camí de l’autogestió.

Mentre passa una progressiva privatització de tot allò públic, mentre es nombra la crisi com a causant de la manca de recursos, mentre es malgasta diners públics en interessos dels de dalt, els projectes realment públics en què estem treballant els i les de baix, solen patir de manca d’aquests recursos per consolidar-se. Per revertir aquesta situació, cal derivar una important quantitat d’aquests recursos, per la via directa mitjançant la desobediència fiscal.

Per això és important la participació en aquesta acció, una desobediència fiscal que serveixi per alimentar l’autogestió de les assemblees i des d’aquestes, donar prioritat absoluta al finançament participatiu dels recursos que considerem realment públics.

Guia Pràctica d’insubmissió fiscal a l’IRPF

Es tracta d’una proposta per a les persones que facin declaració de la renda aquest 2012, i que volem estendre per anys successius.

És una opció assumible per a persones que vulguin o necessitin seguir sent part de l’economia oficial, i per tant no puguin permetre rebre multes ni res per l’estil. Es tracta d’una proposta inspirada en l’objecció fiscal als pressupostos militars, la qual porta anys funcionant amb èxit a l’estat espanyol, realitzant aquesta acció sobre el 6% de la declaració que correspondria a la despesa militar. Així doncs, en aquest cas es tractaria d’ampliar el percentatge sumant altres partides que també considerem injustes.

Pots escollir aquestes partides segons el teu propi criteri o sumar-te a la proposta de la campanya d’insubmissió fiscal llançada per dret de rebel·lió, la qual serà del 25% de la declaració i que consistiria en les següents partides dels Pressupostos de l’Estat, sobre un total de 344.800 millones de euros, que es el presupost del 2012:

Partida

Pressupost 2012

Percentatge

Deute públic amortització

50289

milions

14,58

Deute públic interessos

29246

milions

8,48

Ministeri de defensa

7618

milions

2,21

Policia

5468

milions

1,59

Monarquia

550

milions

0,16

Senat

53

milions

0,02

Presons

1154

milions

0,33

Esglesia

5744

milions

1,67

Industria I+D militar

758

milions

0,22

Total insubmissió

100880

milions

29,25

Total pressupost 2012

344850

milions

100,0

En aquests pressupostos del 2012, el % de les partides que hem escollit com les més rebutjades, pugen fins a més del 29% mentres que en el 2011 es quedaven sobre el 26%. Tot i així s’ha de tenir en compte que algunes partides estan repetides, perquè per exemple hi ha partides del ministeri de defensa que són alhora per la monarquia. Per això hem preferit quedar-nos en el 25% que en ser 1/4 dels pressupostos de l’Estat, és ja un repte important.

El declarar-te com insubmís fiscal passa pel fet de presentar la declaració de renda, no serveix dir no la faig: si treballes per compte d’altri la teva empresa ja paga els impostos per tu directament a l’Estat. Arribat a aquest punt et queda declarar-te com insubmís fiscal en tots els conceptes amb què no estàs d’acord en pagar impostos i reclamar els diners, mitjançant la declaració de renda.

Aquests diners posteriorment els podràs distribuir de la manera que tu consideris més conseqüent amb les teves idees.

Segueix aquests passos al moment de fer la declaració:

  1. CAL FER SEMPRE LA DECLARACIÓ DE RENDA.

  2. NO ÉS CONVENIENT ACCEPTAR DIRECTAMENT L’ESBORRANY QUE ENS ENVIA HISENDA.
 Perquè pot ser que Hisenda tingui algun error en les dades. És difícil que hagin considerat totes les nostres possibles deduccions, o si ho ha fet, en més d’una ocasió hi ha errors (i solen ser al seu favor).

  3. NO ÉS CONVENIENT DEIXAR-LA DE FER, EN EL CAS DE NO ARRIBAR AL MÍNIM ESTABLERT.

Si no arribes al mínim que la llei estableix per fer la declaració, també és important que la facis (o almenys que la calculis), ja que molt probablement et sortirà negativa (t’hauran de tornar diners). Si comproves que et surt a pagar, llavors no cal que la lliuris.

Fer la declaració de renda amb INSUBMISSIÓ FISCAL

  1. El primer que s’ha de fer és omplir la declaració de renda. Això es pot fer a mà o bé amb el programa PADRE. Els altres mètodes (confirmació de la declaració per telèfon o per Internet) no permeten declarar com insubmís fiscal.



DECLARACIÓ MANUAL (IMPRESOS)

Un cop feta la declaració de renda fins a arribar a la quota líquida (casella 741) es posen les retencions dels rendiments del treball i dels bancs i a continuació la quantitat percentual calculada d’insubmissió fiscal, en funció d’un o diversos conceptes que hagis triat (vegeu l’annex amb alguns conceptes definits i altres que tu puguis tenir) i es col·loca a la casella 752 (si està ocupada en qualsevol de les altres caselles que queden lliures des de la 742 a la 751). A continuació acabem la declaració calculant la quota resultant.



 

DECLARACIÓ FETA AMB EL PROGRAMA PADRE:

Els passos següents permeten fer la declaració amb objecció fiscal des del programa PADRE.
Un cop emplenada la declaració amb les dades corresponents, cal anar fins a la casella 752: RETENCIONS Art 11 DE LA DIRECTIVA 2003/48/CE DEL CONSELL. Cal posar el valor de la insubmissió fiscal calculada (vegeu la taula anterior) Automàticament el programa PADRE comptabilitzarà aquesta deducció i en el resultat de la declaració ja estarà aplicada la insubmissió fiscal.

  1. Un cop acabada la declaració, s’imprimeix des del mateix programa PADRE. Llavors, es va a la casella 752, on hem anotat el valor de la nostra objecció, i es ratlla sobre el text explicatiu de la casella i damunt s’anota:% de Insubmissió fiscal de la casella 741. Cal tenir en compte que cal fer el mateix procediment en les dues còpies de la declaració que imprimeix el programa PADRE (una còpia per a l’administració i una altra per l’interessat).
Acabada la declaració, cal ingressar la quantitat de la insubmissió fiscal calculada en el compte corrent de l’entitat, col·lectiu, etc que has triat. És important que aquests diners els destinis a projectes que els tinguis a prop, així d’aquesta manera veuràs de manera directa que amb els teus impostos tu mateix estàs fent créixer un projecte proper i que els teus diners no van a parar a altres destinacions en què no creus. S’ha d’especificar en el concepte de l’ingrés: Ingrés provinent de la insubmissió fiscal 2012 i cal guardar el comprovant que l’entitat bancària ens facilita.

  2. A continuació ja només queda omplir la carta d’insubmís/a fiscal adreçada al ministre d’Hisenda, que s’adjuntarà a la declaració juntament amb el comprovant d’ingrés a l’entitat, col·lectiu, projecte triat. Pots descarregar aquest imprès de la pàgina del Dret de Rebel·lió: http://www.derechoderebelion.net/modelo-de-carta-para-hacienda/ o bé acudir a les oficines de desobediència econòmica que figuren en aquesta web: http://www.derechoderebelion.net/oficinas-desobediencia-economica
És molt important que a la carta especifiquis els punts pels quals et declares insubmís fiscal i que l’import calculat sigui la suma del % acumulat de les raons que tries per declarar-te insubmís.

  1. El següent pas és anar a lliurar la declaració a qualsevol delegació d’Hisenda o bé a l’oficina bancària on tinguis compte. En fer-ho, tant en un lloc com a l’altre, segurament et diran que únicament volen els papers de la declaració i cap altre. Cal explicar-los que estem fent insubmissió fiscal (i podem aprofitar per explicar a la persona que ens atén en què consisteix), que la responsabilitat és nostra i que volem posar dins del sobre de la declaració els tres documents: la declaració, la carta d’objectors i el comprovant bancari.

  2. Finalment, és important que la teva insubmissió fiscal no quedi en un acte individual entre tu i Hisenda i per tant facilita la informació de la teva insubmissió a l’oficina del Dret de Rebel·lió. És molt important conèixer el nombre de persones que ho han fet i per tant us preguem que empleneu la fulla de cens d’insubmís/a fiscal. També podeu demanar que us ho facilitin en paper. Aquest cens és purament estadístic.

Com heu vist unes pàgines més amunt, el component principal de la insubmissió fiscal serà el deute extern. Per això afegim a continuació informació específica referent a la motivació d’aquesta insubmissió fiscal:

Auditar el deute públic, una eina per defensar el no pagament d’un deute odiós.

Com ha succeït en altres països, i amb la metxa del 15M, s’ha anat generant també en l’estat espanyol una campanya per l’auditoria del deute extern. La reforma de la constitució espanyola que va posar el pagament de l’interès i del capital del deute com a prioritat absoluta dels pressupostos generals, van donar més força, si cap, a la necessitat d’aquesta auditoria. Com diu el web http://www.auditoria15m.org : “un deute de la qual mai vam ser conscients ni del qual vam poder opinar ni participar. Un deute que és fonamentalment de bancs privats. Un deute que, ara, ens apunten com el major dels problemes i de la qual ens fan responsables directes per l’obligació constitucional a saldar-lo. Un deute que obliga a retallar la inversió en els nostres serveis socials i que ens condemnarà al major dels desemparaments socials”. No volem pagar el vostre deute!

Així doncs, amb el deute es posa a tot el poble espanyol sota el xantatge dels mercats financers. És deute il·legítim el que es contracta de nou per pagar l’antic deute i per implementar polítiques que perjudiquen els drets socials i econòmics dels ciutadans.

Una gran part del deute és il·legítima degut a que prové d’una política que ha afavorit a una ínfima minoria de la població en detriment d’una aclaparadora majoria de ciutadans i ciutadanes.

L’estat ha garantit el deute privat d’empreses privades i entitats financeres perquè puguin aconseguir préstecs a un tipus d’interès adequat, això implica que posteriorment, les agències de qualificació emetin una pitjor valoració sobre la seva capacitat de retornar el deute i la prima de risc d’aquest estat es dispari. Per tant, el fet d’avalar empreses o entitats financeres privades fan que l’estat (i per tant els ciutadans) hagin de pagar uns interessos més alts del deute.

Avalar entitats privades implica que els creditors exigeixin una creixent capacitat de pagament per part de l’estat que deixa de preocupar-se d’altres funcions essencials que com tal ha d’assumir.

Pot un govern legalment decidir no reemborsar el seu deute perquè la seva població està en perill? Sí, perquè l’argument jurídic de l’estat de necessitat ho justifica plenament. L’estat de necessitat correspon a una situació de perill per a l’existència de l’Estat, per a la seva supervivència política o econòmica. La supervivència econòmica es refereix directament als recursos dels quals un Estat pot disposar per continuar satisfent les necessitats de la població, en matèria de salut, educació, etc.

Avalar entitades privadas implica que los acreedores exijan una creciente capacidad de pago por parte de el estado que deja de preocuparse por otras funciones esenciales que como tal ha de asumir.

¿Puede un gobierno legalmente decidir no reembolsar su deuda porque su población está en peligro? Sí, porque el argumento jurídico del estado de necesidad lo justifica plenamente. El estado de necesidad corresponde a una situación de peligro para la existencia del Estado, para su supervivencia política o económica. La supervivencia económica se refiere directamente a los recursos de los que un Estado puede disponer para continuar satisfaciendo las necesidades de la población, en materia de salud, educación, etc.

De la insumissió fiscal a l’autogestió fiscal

Alguns dels mecanismes que aportem en aquesta pàgina s’assemblen a la murrieria, també utilitzats per persones amb fins individualistes i fins i tot de dubtosa ètica… Si aquests mecanismes formen part de les nostres propostes és perquè l’envergadura del sistema d’autogestió social que proposem necessitarà de gran quantitat de recursos per poder dur-se a terme, els quals poden generar-se de la capacitat de treball i generositat de moltes persones, sempre que els recursos econòmics mínimament necessaris acompanyin per fer-ho possible.

Per autogestió fiscal, entenem totes aquelles vies de redistribució que faci que la fiscalitat es quedi en iniciatives que realment redundin en benefici de la gent. És a dir, que la part del treball que cada persona és responsable d’aportar al comú, es pugui destinar a nous serveis públics que realment situïn les necessitats bàsiques de les persones en el punt més alt de l’escala de prioritats.

Per això es fa prioritari i poc menys que imprescindible, generar dinàmiques cada vegada més massives de desobediència civil al malbaratament dels nostres recursos per part de l’Estat, i el reaprofitament d’aquests, des de l’autoorganització popular des d’abaix…

Hi ha un formulari a http://www.derechoderebelion.net/adhesiones-de-las-asambleas/ que té com a objetiu donar d’alta a les assemblees que aposten per l’autogestió fiscal.

Projectes en els quals invertir la quantitat corresponent de la teva insubmissió fiscal:

Amb l’objectiu de facilitar l’acció d’aportar la quantitat de diners corresponents a la insubmissió fiscal, des de la iniciativa Dret de rebel·lió, hem elaborat un llistat de projectes susceptibles de rebre aquestes quantitats a partir de les propostes que ens han arribat. Ho trobareu a l’apartat d’aquesta web titulat “Col·labora amb projectes autogestionats”. A aquesta llista també pots accedir a través de l’enllaç:

http://www.derechoderebelion.net/autogestion-fiscal/

 

Speak Your Mind

*