“No és la desobediència el problema de la nostra societat, sinó l’obediència civil”

Així de clara es va expressar la Núria Güell durant la seva intervenció a la II Trobada sense fronteres de Desobediència econòmica que es va celebrar els dies 26 i 27 d’abril a l’ EACC (Espai d’Art Contemporani) ((de Castelló)) i al Casal popular de Castelló, Espanya.

La Núria, artista i activista catalana, va contextualitzar la trobada, tot emmarcant-la dins la més rabiosa actualitat, dient: “ l’Estat governa per als mercats financers i per als poders fàctics, mentre que al poble li és exigit el deure d’obeir i li són privatitzats els seus drets; només els esclaus obeeixen”, i va recordar que ”els altres, ho consentim”.

”I com que aquí no som submisos, sinó que tenim la capacitat de pensar i d’argumentar, fa temps que junts estem trencant aquest contracte social imposat per l’Estat, per teixir-lo amb les nostres comunitats afins”, va afegir-hi l’activista.

I és exactament en aquesta línia en la qual ha treballat Güell. L’Oficina de Rescat Invertit, l’última proposta artística de Núria, aplica les mateixes estratègies d’enginyeria social que ha aplicat l’Estat però en la direcció oposada, buscant invertir el Rescat realitzat pel Govern i les seves conseqüències. Es configura com una oficina activa instal·lada al museu (EACC) que difon diferents possibilitats per revertir aquesta situació i ofereix assessorament gratuït als ciutadans interessats. Alhora, des d’aquesta oficina s’ha col·laborat activament en la realització d’aquesta trobada, d’aquí la relació entre un marc institucional com és l’Espai d’Art i la trobada de desobediència que en principi a més d’un li podria resultar incongruent. «7 000 000 000» és el nom de l’exposició en què ha estat emmarcat el projecte de Núria Güell a Castelló.

Durant el cap de setmana es va parlar de molts altres temes relacionats amb la desobediència, tots ells ben interessants. No va tenir desaprofitament la intervenció de l’Enric Duran, via telemàtica, quan va parlar sobre el projecte “Dret de Rebel·lió” que va néixer el setembre del 2011. “Aquesta iniciativa és una aportació d’una via desobedient”, va afirmar Duran, qui a més va afegir, “sorgeix en el moment en què es reforma la Constitució per donar prioritat al pagament del deute extern abans que a qualsevol altra cosa. “El Manifest d’una nova dignitat rebel” fa visible aquesta situació i emet una crida a la desobediència civil, a la Desobediència Econòmica ((por qué en mayúsculas y desob civil no?))i a l’adhesió al manifest”.

Enric Duran, actualment en crida i cerca per “desobeir” el sistema judicial i posar-lo en dubte, va recordar que el més important en aquest tipus d’accions és precisament tenir clares les bases que sustenten l’acció en si mateixa. És a dir, tots els actes de desobediència civil haurien de venir impulsats per una necessitat personal de qüestionar-se la legitimitat de qui ostenta el poder. Llavors, si el sistema reprimeix, aquesta repressió… Pot ser deslegitimada? És més, “ha de” ser deslegitimada per les persones que la sofreixen?

Com deia Thoreau, considerat per molts com el pare de la moderna “desobediència civil”, a la seva obra La desobediència civil(Civil disobedience, 1849):

“Em costa menys, en tots els sentits, incórrer en pena de desobediència cap a l’Estat que no pas obeir, ja que en aquest cas, em sentiria minvat en la meva pròpia estimació”.

I per si no fos poc, quan busquem a la Declaració dels drets de l’home i el ciutadà, del 1793 (en el marc de la revolució francesa), trobem això:

“Quan el govern viola els drets del poble, la insurrecció és per al poble, i per a cada porció del poble, el més sagrat dels seus drets i el més indispensable dels seus deures.”

Resten pocs dubtes: quedar-se de braços creuats no és la resposta més adequada per part de les persones que realment desitgen un canvi de paradigma.

Construir una forma de vida al marge del sistema actual

A més de l’Enric i de la Núria, van participar de la trobada persones de diversos col·lectius que estan treballant actualment en la línia de la desobediència, des de diferents àmbits.

Va estar-hi present la cooperativa “Som energia” que va aportar llum, mai millor dit, sobre els abusos de les grans multinacionals energètiques i va alertar sobre les recents lleis de “fiscalització del Sol”.

No van faltar dos exemples de les moltes cooperatives integrals que estan creixent pel territori: la catalana (CIC), i la valenciana (CIV-Atornallom), que van aportar una molt valuosa informació sobre com utilitzar les formes jurídiques cooperatives com a eines per a la insubmissió fiscal col·lectiva en pro d’una economia comunitària, que doni a cadascú segons les seves necessitats i rebi de cadascú segons les seves possibilitats.

Des de les cooperatives integrals es recolza especialment a les persones que han hagut de declarar-se insolvents o que desitgen fer-ho per motius ideològics, integrant-les al procés. Els aporten eines perquè puguin conviure millor amb aquest sistema que els ha exclòs i els ha inutilitzat. Alhora, la cooperativa aprofita els avantatges legals que té el fet de ser insolvent, ja que “quan no tens res, no et poden treure res” encapçalen certes accions “legals” en nom d’aquestes persones (Vegeu el Manual de desobediència econòmica- la Insolvència com a eina de transformació social).

Accions de desobediència

En el marc de la trobada es va donar visibilitat a accions que s’estan duent a terme en un tema tan candent com és el dels bancs, aquests grans monstres que s’estan apoderant dels malsons de massa persones.

Van estar-hi presents la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) que està duent a terme accions de desobediència diàriament en múltiples ciutats del territori. “Actualment, a Espanya, s’estan produint més de cinc-cents desnonaments al dia”, va dir el Toni Valls de la PAH, qui va concretar que “aquesta és la pura realitat, totes aquestes persones són expulsades, en ocasions amb l’ús de la força, del lloc on viuen, i acaben trobant-se al carrer, de la nit al dia, sense un sostre i sense recursos per obtenir-lo”. Les persones que col·laboren a la plataforma són totes voluntàries que es fan càrrec d’aquesta situació i que posen, fins i tot, la seva integritat personal en risc, davant dels guàrdies de l’estat per recolzar l’afectat.

Pel que fa al tema de l’habitatge, també va ser a les jornades la oficina dabitatge de la CIC que aporta com a ferramentala cooperativa d’Habitatge social CIC-HS, la qual proposa posar en marxa cooperatives d’habitatge social que lloguin pisos hipotecats, per tal d’assegurar un habitatge assequible als deutors que no puguin seguir pagant la seva hipoteca. “Si ens anticipem als embargaments i intents de desallotjament, podem respondre l’ofensiva, generant habitatge social de forma cooperativa”, va afirmar en Sisu, de la Oficina d’habitatge.

Continuant amb el tema dels “monstres” es va parlar de diverses alternatives per subvertir aquesta situació. La “no col·laboració amb els bancs”, seria una d’elles. Es van presentar, com a alternativa a la banca tradicional, les ja conegudes propostes: Fiare i Coop57, que aposten per la gestió transparent dels fons econòmics i per l’ús de filtres propis per decidir el finançament dels projectes, i CASX, que va més enllà en la seva proposta, oferint préstecs amb interès 0 a projectes considerats afins als seus principis generals, a més d’optar per la presa de decisions en assemblees obertes a tots els socis.

La CIC va tornar a sorprendre els presents amb la nova proposta de “xarxa d’oficines de canvi” que està gestant, on les persones sòcies de la cooperativa podran operar amb diferents monedes: euros, moneda social i bitcoins. Aquest projecte es planteja com a estratègic de la CIC, ja que aportarà autonomia del sistema econòmic i independència del sistema bancari.

Es va parlar també sobre el moviment “justícia restaurativa” que treballa en la línia d’una nova justícia inclusiva i no autoritària, d’acord amb les bases de la revolució integral i estratègica davant els temps que s’aveïnen

La jornada del diumenge es va dedicar a la insubmissió fiscal i a les tasques que realitzen les diferents ODEs (Oficines de Desobediència Econòmica) repartides pel territori.

Quant a la insubmissió fiscal, va aportar la seva experiència el grup Tortuga, grup antimilitarista que està fent objecció fiscal des de fa més de 10 anys. Aquí la seva última campanya per aquest any 2014. Des del projecte “dret de rebel·lió” i les ODES de Madrid-Legazpi, Saragossa, Castelló i Alcoi van explicar amb tot de detalls la forma de fer insubmissió fiscal de manera òptima i van respondre als nombrosos dubtes dels allí presents.

“La insubmissió fiscal consisteix bàsicament a deixar de pagar una part dels nostres impostos a l’Estat, perquè considerem que se n’està fent una mala gestió, per així aportar-los a un projecte el qual, segons el nostre criteri, sí que està treballant pel bé comú”. És qüestió de principis”, va dir en Deme, de la ODE Legazpi. “Hem de deixar de tenir por a les represàlies, ja que en la majoria de les ocasions, l’Estat no reclama els diners i si ho fa, es paga i ja està”. I va afegir: “No hi ha hagut mai multes, ni augment de la quantitat a pagar”.

Ara que estem en plena campanya de la declaració de la renda, si t’estàs plantejant realitzar la insubmissió fiscal, segueix aquests senzills passos: 1er, no acceptis l’esborrany de la renda; 2on llegeix aquest document i si segueixes tenint dubtes, consulta qualsevol oficina de desobediència on t’informaran encantats. (disculpeu només és útil a l’Estat espanyol)

Vist així, el panorama actual de la desobediència està bastant complet…

Si Thoreau aixequés el cap, estaria ben orgullós de tots aquests projectes, fins i tot ens instaria a anar més enllà i a convertir qualsevol acte quotidià d’obediència cega, en un nou acte de dignitat rebel, provinent de la més absoluta certesa que estem fent allò que és correcte. Perquè ja hem après que el que és correcte no és sempre el que és legal, i viceversa, però llavors… què entenem per correcte? No seré jo qui m’atreveixi a definir un vocable tan noble, deixem-ho millor en boca del gran, Mahatma Ghandi i permetem que les seves paraules ressonin a les nostres consciències:

” Quan una llei es injusta lo correcte es desobeïrla”

S.C